“Volem fer viure a l’espectador la quotidianitat d’una ciutat romana”

Entrevista a Mercè Rodríguez i Ignasi Cristià, creadors dels audiovisuals de Romanorum VitaEntrevista a Mercè Rodríguez - Ignasi Cristià - ©Obra Social "la Caixa"

L’escenògraf Ignasi Cristià i la realitzadora Mercè Rodríguez, especialitzats en disseny d’exposicions, han creat els audiovisuals de Romanorum Vita. No és la primera vegada que treballen junts: recentment van realitzar un audiovisual sobre la importància de l’aigua a l’Imperi romà per al Centre d’Interpretació dels aqüeductes de Gea-Albarracín.

En aquesta entrevista ens desvetllen alguns secrets dels espectaculars vídeos que es poden veure a l’exposició.

Romanorum Vita: Què volíeu transmetre amb l’audiovisual introductori de Romanorum Vita?
Mercè Rodríguez:
El primer audiovisual és la introducció del que veurem i s’ha tractat com el tràiler d’una pel·lícula, fent-lo molt atractiu, perquè realment el que veiem quan s’aixeca la pantalla és espectacular!
Ignasi Cristià:
Pretén donar una visió de la forma d’organitzar-se a les ciutats de l’Imperi romà i per tant calia fer una mirada més àmplia, fer un vol d’ocell sobre les ciutats romanes i la seva organització, per entendre en quin context es troben el carrer i la domus que ens trobarem quan entrem a l’exposició.

R.V. : Quin ha estat el procés de creació d’aquest vídeo?
I.C.:
El concepte més important d’aquest primer audiovisual va ser crear un pont entre les restes arqueològiques que podem trobar avui a les ciutats i com devien ser en el passat. L’aval d’imatges d’arqueologia dóna versemblança a l’escenografia que trobarem en entrar a l’exposició.
M.R.: El procés creatiu d’aquest audiovisual va seguir el procés normal de la realització d’un vídeo: elaboració del guió, recerca d’imatges, elaboració de la música, gravació de la veu en off, plantejament estètic i realització i postproducció de vídeo i so. El material d’arxiu (imatges i animacions en 3D d’una ciutat romana) el va proporcionar l’Obra Social “la Caixa”. També hi ha fotos que ens van passar els comissaris.

R.V. : Com va sorgir la idea de fer un segon audiovisual projectat a la mateixa façana de la domus?
Entrevista a Mercè Rodríguez - Ignasi Cristià - 2 ©Obra Social "la Caixa"I.C.: El segon audiovisual pretén fer viure a l’espectador la quotidianitat d’un dia en una ciutat romana qualsevol. L’excusa d’estar asseguts davant la domus ens permet observar què hi passa i com passa. Una veu en off, a mode de “cicerone”, ens va narrant, de forma molt col·loquial, les escenes que van passant al davant nostre.
L’objectiu és crear la il·lusió que el carrer és viu i que l’espectador pugui entendre el que passava davant la domus. La combinació d’escenografia i imatges que s’integren en la mateixa fa propers i familiars els personatges i és més fàcil identificar-s’hi i entendre com vivien.

R.V. : Quines dificultats va tenir la seva creació?
I.C.: Va ser imprescindible dibuixar l’storyboard a partir del guió inicial per tal de tenir clar el rodatge al plató. Aquest primer esquema permet saber l’aire que tindrà l’audiovisual i l’ordre de rodatge de les escenes, i d’aquesta manera s’economitza el temps. L’altra tasca important va ser la postproducció, moment en el que les imatges s’escalen a mida i s’afegeix l’ambient, la música i les locucions. Però el més complicat va ser preparar el material final per poder-lo veure amb vuit projectors.
M.R.:
També es va treballar molt la música de fons, perquè s’assemblés el màxim possible al que es podia escoltar a l’antiga Roma.

R.V. : Quantes persones van participar al rodatge, entre actors i tècnics?
I.C.:
Si no recordo malament, unes 70 persones entre tècnics, actors i l’equip de direcció.

Entrevista a Mercè Rodríguez - Ignasi Cristià - 3 ©Obra Social "la Caixa"

R.V. : Quina importància tenen el rigor històric i la recreació fidel dels elements i vestuari en aquests rodatges?
M.R.:
Són molt importants, perquè sigui creïble s’ha de ser rigorós.
I.C.: Cal ser molt rigorós en tots els detalls de l’atrezzo, el vestuari i l’escenografia ja que tots els elements que apareixen a escena tenen referències dins el món de l’arqueologia i, per tant, se sap com eren. La feina de documentació ha estat imprescindible per fer entendre al públic com era la quotidianitat romana.

R.V. : Quines indicacions es van donar als que participen a l’audiovisual?
I.C.:
Les escenes de grup ja estaven assajades i es van rodar molt ràpidament. El més laboriós va ser la realització dels plans curts on s’havien de veure els detalls de les escenes generals. El plató tenia la mateixa amplada que la façana de la domus de l’exposició i fins i tot vam pintar en el croma els volums d’alguns elements escenogràfics amb els quals els actors havien d’interactuar.

R.V. : Quines dificultats planteja el rodatge sobre croma, sense la presència dels elements escenogràfics reals de Romanorum Vita?
M.R.:
Es va escollir aquesta tècnica perquè és la millor per poder retallar els personatges i col·locar-los a la façana de la domus. Per als actors no deixa de ser estimulant perquè han de fer servir la imaginació.
I.C.:
És cert  que costa més entendre el context d’espai treballant sobre croma. Per això es van ensenyar els esbossos de com seria l’escenografia perquè tots els que participaven al rodatge poguessin imaginar-se i creure’s que es trobaven davant la façana d’una domus. De tota manera no és un problema perquè les escenes són molt actorals, importa més el que fan que on ho fan. Després, la màgia de la postproducció, l’escenografia, la música i la il·luminació farà que les accions rodades es converteixin en fets versemblants per al públic.

R.V. : Per què són cada cop més importants aquests elements audiovisuals en les exposicions?
M.R.:
Perquè són atractius, dinàmics, espectaculars i alhora molt didàctics.
I.C.:
La combinació de llenguatges (escenografia, il·luminació, música, projecció, poesia o narrativa, interpretació…) fa que l’espectacle sigui complet. Com deia Wagner, es tracta d’aconseguir la “Gesamkunstwerk”, és a dir, l’obra d’art total. En aquest cas, però, la interpretació, que és el que dóna l’ànima al teatre, es converteix, per raons obvies, en un element digital.

Entrevista a Mercè Rodríguez - Ignasi Cristià - 4 ©Obra Social "la Caixa"

FacebookTwitterEmail
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.