«Mens sana in corpore… sano?»

Escultura del púgil en repòs – CC MatthiasKabel

La famosa cita llatina prové de les Sàtires de Juvenal del segle II, i en realitat una mica més llarga: Orandum est ut sit mens sana in corpore sano. Però eren els romans uns fanàtics de l’esport? Fa un temps et parlàvem d’Agón i de la competició a Grècia, i ara et donem algunes de les claus de l’esport en el món de l’antiga Roma.
Malgrat la cita, en veritat els romans consideraven els esports o ludi més aviat un espectacle amb un alt grau de violència, més que no pas una competició. En la ment de molts estan les lluites de gladiadors o munera i les carreres de carros, molt explotades especialment a les pantalles de cinema. Però més enllà d’aquests esdeveniments, existien competicions atlètiques inspirades a Grècia, com molts altres aspectes de la cultura romana.
El campus era el lloc d’entrenament d’aquests atletes. A Roma es trobava a prop del riu Tíber, que en un origen va servir per a l’exercici de militars. De mica en mica va ser condicionat per realitzar els diferents exercicis atlètics i jocs. Qui freqüentava el campus? Especialment els joves, moltes vegades pertanyents a una associació esportiva i acompanyats d’un entrenador o xystarca.

Aquests joves practicaven diferents activitats inspirades en el món grec. És el cas dels quinquertium, un conjunt de jocs entre els quals es trobaven el salt de longitud, el llançament de javelina, llançament de disc, carrera i lluita. Una altra competició freqüent va ser la lampadedromia o cursa de relleus per equips, en la qual els atletes portaven un petit escut i utilitzaven una torxa com a testimoni. La boxa o pugilat era un altre dels esports més practicats, malgrat la seva duresa. Podia, fins i tot, deixar ferit de gravetat un dels dos boxejadors, i en algunes modalitats estava permès pràcticament tot.
Pel que fa als grans esdeveniments esportius, cal dir que la batalla d’Àccium va marcar un punt d’inflexió en la història de l’esport clàssic: per commemorar la victòria, el senat romà va establir celebrar una festa esportiva cada quatre anys, que a poc a poc va anar fent-se més popular.

FacebookTwitterEmail
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.