‘Limes germanicus’, una ruta amb història a les fronteres de Roma

limes-color

Foto: Carole Raddato – CC

Un total aproximat de 568 km, almenys 60 forts i 900 talaies. En el seu moment de màxima esplendor, el limes germanicus s’estenia des de la desembocadura del Rin al mar del Nord, a la part més septentrional, fins al Danubi, al sud. Es tractava de la separació de les províncies romanes de Germania Superior i Rècia del territori de les tribus germàniques.

La frontera va estar vigent entre els anys 83 i 260 i la seva construcció va ser impulsada per Octavi August després del desastre de Teutoburg, on l’exèrcit romà de Varo va patir una humiliant derrota contra els germànics comandats per Armini.

limes-estatua

Foto: Christopher Neugebauer CC

Però igual que el Mur d’Adrià, a l’antiga Britània, el limes germanicus va exercir sobretot de frontera comercial. Una duana plena de portes que controlava l’accés de persones i mercaderies al territori romà. Un ‘peatge’ de control també amb fins dissuasoris davant possibles atacs armats; no tant per la seva capacitat militar sinó per l’eficaç sistema de comunicació que advertia ràpidament a les legions pròximes d’incursions hostils en territori romà.

Les defenses del limes s’agrupaven, segons la seva posició geogràfica, en Limes Germanes baixes, Limes Germanes altes i Limes Rhaetianas. Amb els segles aquesta línia va acabar connectant tots els petits llocs defensius que hi havia estesos al llarg del Rin i el Danubi.

 

limes-torre

Foto: wikimedia commons

Monticles, estaques i torres

Extens i ben organitzat, el limes no deixava de ser un conjunt de construccions simples, com les que aixecaven temporalment els legionaris romans en els seus desplaçaments. Una rasa o fossat, que posteriorment cobrien de terra per crear un monticle. Allà es clavaven estaques o s’aixecaven murs; només falten les torres i els forts que jalonaven el recorregut, fets de pedra o fusta i, molt important, amb contacte visual entre ells.

Les Fronteres de l’Imperi romà van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: el Mur d’Adrià el 1987 i el Limes de l’Alta Germania-Rètia i Mur de Antonino1 al 2005 i 2008, respectivament. Arran d’això, s’han dut a terme nombrosos estudis sobre aquestes fronteres i part de les muralles han estat reconstruïdes.

 

limes-museu

Foto: Carole Raddato CC

Turisme cultural al limes

Una iniciativa d’investigació històrica però també de potenciació del turisme cultural, atret pels vestigis de l’antic poder militar romà. Tal com apunta la pàgina web Viator Imperi, “els principals punts d’interès del limes germànic són:

el fort romà de Saalburg (Bad Homburg), reconstruït a finals del segle XIX;

Osterburken i el seu museu romà;

Aalen, amb el Parc arqueològic del fort romà de l’Ala II Flavia, el major campament del sector raetio;

Weissenburg, on es troba un dels centres d’informació del Limes”.

“La ruta del Limes Germania Superior – Raetia es troba molt adequada per al gaudi del turista i de la natura. Al llarg del seu traçat trobem reconstruccions de torres de vigilància romanes, antics forts romans consolidats i musealizados, o parcs arqueològics, tot això en un extraordinari entorn natural”. [Viator Imperi].

Per saber-ne més:

Associació Alemanya del Limes

Fullet: The German Limes Roads

Fronteres de l’Imperi romà

FacebookTwitterEmail
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.