La paradoxa del Mur d’Adrià

muro1

Foto: Tomás AD (CC BY-NC-SA 2.0)

Fortalesa, poder militar, vigília permanent… El cèlebre Mur d’Adrià, erigit al nord d’Anglaterra per ordre d’aquest emperador romà, es concep popularment com una frontera hostil, una mena de Finisterre o fi del món que separava la civilització de la barbàrie; en aquest cas, el territori brità sotmès, al sud, del salvatge poble dels pictes, al nord.

Però de fet, aquest limes fortificat -i moltes vegades mitificat per la ficció contemporània-, exercia més aviat de frontera comercial que de separació militar. Una mena de duana plena de portes que controlava l’accés de persones i mercaderies al territori romà. Creuar de nord a sud no requeria una batalla èpica (sempre, és clar, que s’hi acudís pacíficament); era tan simple com pagar els impostos i peatges pertinents.

ovella

Foto: Piero Fissore (CC BY-NC-ND 2.0)

El Mur, en xifres

Construït de costa a costa (una mena de Ruta 66 romana), el Mur d’Adrià recorre un total de 117,5 quilòmetres -75 milles romanes- i està considerat la primera frontera fortificada d’Europa. 7.000 legionaris van començar la seva construcció l’any 112 de la nostra era i les obres es van donar per finalitzades el 137.

Per als aficionats a les xifres, us en donem algunes més: el Mur albergava 79 petits forts, 158 torres de vigilància i 91 punts d’accés (76 al nord i 15 al sud).

legionario

Foto: calafellvalo (CC BY-NC-ND 2.0)

Es diu que cap soldat volia ser destinat als limes de l’Imperi. Si bé allunyats de les grans ciutats i en contacte permanent amb pobles no sempre pacífics, els historiadors sostenen que les fronteres no eren un lloc tan hostil com se’ns ha fet creure.

Si viatgéssim en el temps vint segles enrere, el Mur se’ns presentaria com un lloc d’intercanvi, transitat i habitat per gent de molt diferent procedència: soldats com els de la I Cohort Hispanorum, comerciants arribats de tots els racons de l’Imperi i personal “civil” que treballava als campaments instal·lats al llarg del mur: petites rèpliques de les ciutats romanes, amb els seus temples, termes, cases, latrines…

Viatge al passat, itinerari de present

Segurament ens impressionaria l’arquitectura militar, amb les seves fosses, fortins, campaments i carreteres pensades per a l’avituallament. Una forma guerrera per a un fons, la major part del temps, més aviat pacífic i rutinari. Un símbol del poder romà que va aconseguir la seva comesa: impressionar a la gent de llavors… i també a la d’ara.

campament

Foto: Diego Sideburns (CC BY-NC-ND 2.0)

Si tornem als nostres dies, gran part del Mur d’Adrià segueix dempeus, igual de transitat que abans. Els seus gairebé 120 quilòmetres de longitud s’han convertit en un dels itineraris turístics més visitats del país. Una ruta senyalitzada que cada any recorren fins a un milió de turistes. En definitiva, un punt de trobada i intercanvi, tal com ho va ser en els seus llunyans orígens.

Algunes curiositats sobre el Mur d’Adrià:

Sabies que les torres que es trobaven al llarg del mur tenien una funció comunicativa més que de vigilància?

Un dels campaments més cèlebres del mur va ser el de Vindolanda. Allí, els arqueòlegs han trobat centenars de taules de fusta amb inscripcions que retraten la vida quotidiana en el lloc.

tabletas

Foto: Fæ (CC BY-SA 3.0)

I també en Vindolanda, entre molts altres objectes, s’ha trobat el vàter amb tapa de fusta més antic conegut fins ara.

George Martin, autor de Joc de trons, es va inspirar en el mur per crear el seu Muralla de Gel.

El Mur d’Adrià és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i disposa de la seva pròpia pàgina web.

FacebookTwitterEmail
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.