Grècia clàssica: la vida és… competició!

Sovint parlem de la influència de la cultura romana en molts àmbits de la vida contemporània. Però Roma va beure, al seu torn, d’una civilització que va establir les bases del que va ser el món clàssic, l’antiga Grècia.

Amb motiu de l’exposició Agón! La competició en l’antiga Grècia (actualment a CaixaForum Barcelona), ens fixem en l’esperit competitiu que impregnava la societat grega a partir de les obres mestres de l’esplèndida col·lecció del British Museum. Un esperit que anava més enllà de la concepció del “esport” com a tal que tenim actualment.

 A l’antiga Grècia una intensa rivalitat dominava tots els aspectes de la vida. Inclòs l’àmbit personal, si fem cas de la cita del filòsof Plató: «Amb relació a cada individu, la primera i més brillant de les victòries és la que s’aconsegueix sobre si mateix» (Les Lleis, 626e).

Foto: Obra Social “la Caixa”

La història grega està repleta d’actes gloriosos d’herois, atletes i guerrers. Des dels relats èpics d’Homer fins als triomfs esportius a Olímpia, passant per les victòries de grans generals. Per a ells, l’esperit competitiu formava part de la naturalesa humana i transmetia una força positiva, innovadora i dinàmica. Però, encara que pugui semblar contradictori, la competició representava la personalitat col·lectiva per sobre de l’individualisme i era un element de cohesió social.

Aquest aspecte competitiu influenciava a tots els aspectes de la vida de l’antiga Grècia: des de la guerra, l’esport i els jocs infantils fins a la creació artística. Els grecs aspiraven a assolir l’excel·lència mitjançant l’equilibri entre el cos i l’esperit, d’una banda, mitjançant l’esport i, de l’altra, a través de la filosofia, les arts i les ciències.

L’esport

Foto: Obra Social “la Caixa”

Els grecs eren fanàtics de l’esport. Tots els anys celebraven almenys un gran esdeveniment esportiu, al qual assistien milers d’espectadors. En temps de pau, les grans proves esportives oferien una oportunitat per competir i rivalitzar.

Els Jocs Panhel·lènics celebrats a Olímpia, Delfos, Istmia i Nemea estaven oberts als atletes de tot el món grec. La competició esportiva més famosa era la celebrada cada quatre anys a Olímpia. La seva primera edició va ser l’any 776 a. C. i es va continuar celebrant durant més de mil anys. Totes aquestes conteses esportives s’organitzaven en honor dels déus, dels que s’esperava rebre l’excel·lència atlètica.

Els guanyadors dels principals jocs es convertien en autèntics herois, i els atletes professionals podien viure del que guanyaven en les nombroses competicions de menor importància. En Olimpia, en canvi, el premi era una simple corona de branques d’olivera, però aquesta victòria proporcionava fama de per vida. La tradició dels Jocs Olímpics va ser represa en l’era moderna a 1896 … i fins avui.

Teatre i música

Foto: Obra Social “la Caixa”

Les competicions en les arts escèniques eren part integrant dels festivals religiosos celebrats en honor de Dionís, el déu del teatre i del vi. Patrocinades per benefactors, constituïen una font de diversió per a les masses. En totes les festivitats panhelénicas, no només en les d’Olimpia, s’organitzaven certàmens oberts a ciutadans homes de tot el món grec.

Els premis més antics eren simples corones, però els escriptors o actors podien convertir-se en veritables celebritats que rebien considerables remuneracions econòmiques i s’aixecaven monuments per commemorar les seves victòries.

Molts dels dramaturgs grecs més famosos van participar i van guanyar aquestes competicions, com Èsquil, Eurípides, Sòfocles i Aristòfanes.

La guerra

Com en totes les civilitzacions, el conflicte era una constant a l’antiga Grècia, on s’enfrontaven les diferents ciutats estat. Els exèrcits procedien de les classes propietàries, tant de les ciutats com de les zones rurals. Amb tan sols set anys, els nens començaven la formació militar, mentre que els homes podien ser cridats a les armes fins ben entrats els cinquanta. En aquest àmbit, els espartans eren reconeguts per la seva estricte règim de rigorosa instrucció i exercici i temuts pels seus oponents.

Foto: Obra Social “la Caixa”

No et perdis l’exposició!

A Agón! La competició a l’antiga Grècia s’exposen juntes per primera vegada un total de 172 peces antigues del British Museum. Entre les obres que s’exhibeixen, una desena d’estàtues de grans dimensions, petites figures, segells exquisidament gravats i monedes, entre d’altres.

Però sens dubte, l’estrella de la mostra és un fragment del fris del Mausoleu d’Halicarnàs, la gegantina tomba construïda per al rei Mausolo de Caria en l’any 350 a.C. Es tracta d’una de les set meravelles del món antic i mai abans havia sortit del British Museum.

I és que els grecs, igual que en l’actualitat, també competien en la mort: tombes i cementiris immortalitzaven l’estatus del mort. Monuments i mausoleus eren, d’alguna manera, l’última victòria de l’elit grega.

FacebookTwitterEmail
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.