«El nou museu inclourà un recorregut conjunt amb la capçalera del Circ i la Torre del Pretori»

Entrevistem a Mònica Borrell, especialista en arqueologia, patrimoni cultural i museologia, directora del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona i vicepresidenta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.

Com va néixer la teva passió pel món de l’arqueologia i del patrimoni cultural?

A la classe d’història de 5è d’EGB. Una magnífica professora va despertar la meva curiositat pel passat, fent-nos recrear amb diorames la vida dels diferents homo de la prehistòria utilitzant Madelman i ensenyant-nos a estudiar. Per cert, com a d’altres classes de l’època, a la meva hi havia el llibre «Dioses, tumbas y sabios» del Ceram, que vaig llegir amb passió.

Els museus catalans es troben en ple procés de renovació: vas viure el cas del Parc Arqueològic de les Mines de Gavà i, actualment, el del Museu Arqueològic de Tarragona (MNAT). Cap a on es dirigeix actualment la museologia a Catalunya?

Ja fa anys que la museologia ha fet un gir posant el visitant en el centre de la seva acció. Equipaments com el del Parc Arqueològic Mines de Gavà són exemple de la gestió integral del patrimoni, des de la recerca, la conservació i gestió de col·leccions, fins a la presentació i difusió dinàmiques i properes a la gent. En els darrers anys s’han potenciat tant l’aspecte tecnològic, del qual crec que estem veient l’arrencada, com el social, imprescindible en el context en què ens trobem actualment. Certament, els darrers anys de crisi no han afavorit la cultura i el patrimoni: preservar i difondre allò que som requereix una inversió que ens farà millors com a societat.

El MNAT està vivint un canvi esperat durant molt temps. Quines sorpreses ens trobarem a les sales del nou museu quan obri el 2022?

El nou museu mantindrà la fesomia de la plaça del Rei, però els canvis més importants els trobarem a la museografia. La distribució interior es modifica lleugerament per tal d’adequar la necessitats de seguretat i servei, però es mantenen elements emblemàtics com l’escala o la distribució i alçades de les sales. Una de les novetats serà la nova exposició, amb un recorregut alhora cronològic i temàtic en què la col·lecció tindrà un paper principal per apropar el paper de Tàrraco com a capital romana i la vida quotidiana dels seus habitants. L’altra novetat serà la integració de la visita en un recorregut únic conjunt amb la capçalera del Circ i la Torre del Pretori, que comportarà un canvi en la presentació i gestió del patrimoni romà de la part alta de Tarragona.

I parlant del MNAT, quina peça de la col·lecció del museu t’ha cridat més l’atenció?

La veritat és que és difícil de triar, però n’esmento tres. L’August togat del teatre en podria ser una, per l’excepcionalitat dels testimonis encara de pigment de la toga i perquè projecta la grandiositat del teatre. El retrat de la dama desconeguda, un retrat mortuori que permet sentir les galtes molsudes d’una dona romana. I per últim, una agulla de cap d’os decorada a l’extrem amb un dau. No és pas una peça única, però em crida l’atenció imaginar-me l’artesà marcant els punts i m’intriga què pensaria la dona en posar-se-la.

El patrimoni arqueològic de l’ager tarraconensis va més enllà de la ciutat de Tarragona. Quins punts del territori tarragoní hauríem de visitar per conèixer el paisatge d’època romana?

El patrimoni romà de la ciutat de Tarragona és excepcional, però és veritat que hi ha altres elements d’interès en el territori i que alhora ens donen una perspectiva diferent. Jo recomanaria la visió des del mar, només la sortida en barca al port ja et dona una aproximació diferent. La pedrera i el turó del Mèdol, que no és un punt molt elevat però si et dona una panoràmica de l’entorn de Tàrraco. I no puc deixar de recomanar Centcelles a Constantí i la vil·la d’Els Munts a Altafulla, que gestionem nosaltres, i que són dos exemples molt diferents de l’ocupació i explotació de l’ager.

L’exposició Romanorum Vita va arribar a Tarragona durant el Festival Tàrraco Viva de l’any 2011. Què creus que ha aportat aquest esdeveniment a la ciutat?

Els curiosos i pedraferits que no som de Tarragona coneixem moltes vegades la ciutat precisament per Tàrraco Viva. L’experiència de visitar la ciutat i viure l’antiguitat al carrer, amb les recreacions, els espectacles i l’ambient festiu és única. Aquests darrers dos anys he descobert, però, la Tàrraco Viva més calmada i íntima. La que et permet una tarda qualsevol gaudir escoltant conferències i monòlegs en racons únics de la ciutat. Propostes com la de Tàrraco Viva poden i han de conviure amb la gestió de patrimoni de la ciutat i la que fem des de les institucions patrimonials.

Finalment, parlem de futur. Quins projectes i exposicions esteu treballant al museu de cara al 2019?

D’una banda destacaria els plans de gestió de les col·leccions i de recerca del MNAT, més tècnics i no tan visibles de cara al públic. De l’altra, els plans globals d’intervenció en les diferents seus i jaciments. Ja hem parlat del Museu Arqueològic a la plaça del Rei, però també estem treballant a la vil·la dels Munts a Altafulla, on inaugurarem properament l’adequació de la zona dels banys. També estem treballant a la Necròpolis Paleocristiana i al teatre romà, del qual es va presentar la proposta d’actuacions conjuntament amb l’Ajuntament de Tarragona. Es tracta de projectes complexos i de llarg recorregut amb els quals volem aportar i enriquir el coneixement i la divulgació del patrimoni arqueològic romà.

FacebookTwitterEmail
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.