“El Museu de Badalona s’ha convertit en un element d’orgull de la ciutat”

© Joan Mayné

Joan Mayné és director del Museu de Badalona, que gestiona una de les àrees arqueològiques museïtzades d’època romana més grans de Catalunya. Museòleg, antropòleg, dissenyador i gestor cultural, ens parla del museu, la Magna Celebratio (del 25 al 28 d’abril!) I de l’exposició “El sexe en l’època romana” (al Museu fins al 30 de juny).

Què és la Magna Celebratio? Quan va néixer i per què?

El Festival Romà de Badalona es va començar a fer l’any 2005 (coincidint amb el 50è aniversari de la fundació del Museu de Badalona) per mostrar com era la vida quotidiana a la ciutat romana de Baetulo (Badalona) a partir de recreacions històriques documentades i rigoroses, amb la finalitat de divulgar l’important patrimoni romà museïtzat que mostra el Museu de Badalona.

Què trobarem a Badalona entre el 25 i el 28 d’abril?

Durant aquests dies hi ha la possibilitat de visitar els diferents espais arqueològics museïtzats de Baetulo (més de 4.000 m2 visitables, una de les àrees arqueològiques museïtzades d’època romana més grans de Catalunya) així com de seguir les visites guiades a espais no museïtzats que només es poden veure durant els dies del Festival.

En l’apartat d’activitats lúdiques, podrem participar en 15 tallers didàctics adreçats als infants, observar la recreació de 24 oficis i escenes romanes portats a terme per grups de reconstrucció històrica i assistir a 3 espectacles de divulgació històrica.

També se celebren conferències i es presentarà una cervesa que recrea la fórmula de la caelia, que es consumia al segle I a la Hispània romana. A més, publiquem un llibre de petit format dedicat a la cuina eròtica romana i, finalment, tindrem la possibilitat de degustar un menú romà a 7 restaurants de la ciutat.

Imatge: Carquinyol. Llicència (CC BY-SA 2.0)

Com era la vida a la Badalona de fa 2.000 anys?

Pel que fa als oficis, les restes arqueològiques testimonien la pràctica de la terrisseria (amb la fabricació d’àmfores al capdavant), la talla d’os, el treball del ferro i el bronze, la filatura i el teixit o la pintura mural (amb l’existència de més d’un taller), etc.

També s’han conservat molts estris relacionats amb l’emmagatzematge dels aliments i amb la cuina i s’han documentat els animals més habituals de la zona, tant terrestres (ovins, càprids, bovins, senglars, aviram) com marítims (ostres, petxines, cargols, garotes, peix d’escata), i fins i tot alguns vegetals, com els pèsols, a més del blat.

També hi havia un important comerç d’importació i, així, arribaven a Baetulo productes de consum habitual com ara l’oli i salaons, però també objectes exòtics que testimonien l’elevat nivell de vida de què gaudien alguns habitants de la ciutat.

Imatge: Pilar Torres. Llicència (CC BY-NC-SA 2.0)

Com era l’arquitectura de Baetulo?

Baetulo era una ciutat emmurallada que es va urbanitzar seguint un pla ortogonal, amb carrers rectilinis, on hi vivien unes 2.000 persones. A la part baixa de la ciutat destaca l’edifici públic de les termes, avui visitables al subsòl del Museu. A la part central hi havia el fòrum, on convergien els carrers principals -avui també visitables al subsòl del Museu-, entorn dels quals hi havia botigues i habitatges senzills. Al fòrum pròpiament dit es concentraven els edificis públics més importants i el temple.  Finalment, a la part alta, hi havia les cases benestants.

L’arquitectura també ha llegat importants restes d’habitatges luxosos, com les cases dels Dofins i de l’Heura o la mansió a què pertanyia el Jardí de Quint Licini. Pel que fa a l’edilícia pública, es conserven les termes, una part de les restes del temple i del teatre i un conducte d’aigua que és una interessant obra d’enginyeria.

En aquesta edició de la Magna Celebratio es fa una atenció especial a l’erotisme coincidint amb l’exposició “El sexe a l’època romana” que es pot veure al Museu de Badalona fins al 30 de juny. Com es vivia el sexe a l’antiguitat? Quines diferències hi havia amb la seva concepció actual?

© Museu de Badalona

La sexualitat romana va anar evolucionant al llarg del temps. Els ciutadans havien de mantenir una moralitat estricta que no deixava cap marge de llibertat a la dona, que s’havia de mantenir casta. Els homes, en canvi, tenien molta llibertat sempre que no es relacionessin amb altres ciutadans o ciutadanes, però sí podien fer-ho amb esclaus, esclaves, lliberts i llibertes. Era important, però, sempre que mantinguessin un paper actiu en les relacions. La prostitució no estava mal vista, sinó que es considerava que complia una funció social.

Un altre aspecte diferent de l’actual era la freqüència de motius sexuals en elements de vida quotidiana, ja fossin pintures murals, vaixelles o llànties, així com l’abundància d’amulets fàl·lics conservats. Aquests amulets tenien un sentit més màgic o religiós que no pas sexual, ja que servien per donar fertilitat i protegir de malures. Sorprèn igualment la sexualitat que impregna la vida dels déus.

Però també hi ha aspectes molt similars, com el joc de la seducció que tan bé recull Ovidi en el seu llibre Ars Amandi, on es posa de relleu la sofisticació de les relacions entre homes i dones, i la importància d’aspectes com la bellesa, l’engany, la capacitat de treure partit del físic i de la intel·ligència de cadascú, etc.

Els romans eren promiscus o simplement desinhibits? Quina era la “moral” de l’època?

Com hem vist, en alguns aspectes eren desinhibits però la moral oficial va ser sempre estricta. També és cert que durant l’època de l’Imperi es van relaxar molt els costums i la infidelitat, en molts casos consentida pels dos cònjuges, va ser habitual. El corrent filosòfic de l’estoicisme i, més endavant, el cristianisme, seran molt crítics amb aquestes pràctiques.

Quines peces recull l’exposició? D’on provenen?

Recull una vuitantena de peces de vuit museus diferents (Badalona, MAC-Empúries, MAC-Barcelona, MAC-Girona, Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, Museu de Mataró, Institut Municipal dels Museus de Reus i Museu Comarcal i Diocesà de Lleida). Entre les peces, destaquen: un vas ritual o rython (MAC-Empúries), la copa de Bibilis (MAC-Barcelona), Venus de Badalona, Cupido adormit (Tarragona), Bacus (Reus), Cap de Sàtir (Tarragona) i una notable quantitat de llànties amb decoracions eròtiques així com d’amulets fàl·lics.

El Museu de Badalona neix sobre les restes de l’antiga Baetulo romana. Com va ser aquest procés? Qui en van ser els impulsors?

El 1955 es van descobrir les Termes romanes durant les obres d’urbanització de la zona anomenada clos de la Torre (en al·lusió a un edifici d’origen medieval conegut com a Torre Vella). Aquest fet va motivar el naixement del Museu actual, gràcies a la labor de Josep M. Cuyàs, que es considerat el fundador. Abans de la guerra civil, però, durant els anys 1930, ja s’havien trobat peces molt importants, com la Venus, la tabula hospitalis o les pollegueres de bronze de la porta d’entrada a la ciutat, i s’havia arribat a crear un museu promogut per l’Agrupació Excursionista de Badalona, que va ser clausurat al principi de la postguerra.

Què significa ser el director d’un Museu com el de Badalona?

Treballar intensament per aconseguir donar-lo a conèixer, fomentar la recerca i la divulgació del món romà en primer lloc, però també de la història de la ciutat en altres moments. També és molt important la projecció del Museu cap al futur, amb la definició de les línies mestres del creixement que encara és possible experimentar i el pla estratègic per fer-lo sostenible i rendible socialment.

Quines són les peces emblemàtiques del museu?

La Venus de Badalona, la tabula hospitalis, les pollegueres de bronze de la porta d’entrada a la ciutat, l’oscillum de marbre, les esteles ibèriques (especialment la trobada a Can Peixau).

Imatge: Sebastià Giralt. Llicència (CC BY-NC-SA 2.0)

Què significa el museu per a la ciutat?

En un primer moment, l’edifici del Museu va servir d’aixopluc a moltes entitats locals i la funció museística quedava en segon terme. A partir de finals dels 1970, el Museu es comença a professionalitzar, incorpora també l’Arxiu Històric de la Ciutat i es transforma en un centre de referència pel que fa a l’arqueologia i a la història de Badalona.

Darrerament, també ha destacat per la museografia de la ciutat romana, molt atractiva i moderna (il·luminació escenogràfica, incorporació d’elements de reconstrucció històrica i de sons ambientals, retolació molt acurada, etc.).

D’una manera o altra sempre ha estat un element molt present en la vida social i cultural de la ciutat i ara s’ha transformat en un elements d’orgull, el lloc on tothom porta els familiars i amics que vénen de l’exterior.

En format breu

Una raó per visitar la Magna Celebratio:

És rigorosa i alhora divertida i molt variada, amb una àmplia oferta per al públic familiar de totes les procedències.

Un aspecte de la vida romana que et fascini:

Tots els aspectes de vida quotidiana. Generalment són els que menys tractats en els altres museus i, en canvi, tenen un gran interès per a la gent en general.

Un lloc arqueològic on perdre’s:

Pompeia!

Un desig pel Museu:

Que es  pugui fer realitat el projecte de futur, que implica, entre altres coses, la incorporació d’alguns nous espais arqueològics.

Baetulo en una paraula:

Apassionant.

FacebookTwitterEmail
0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.